Mais compreenderás como mais as palavras te trazem
à margem do rio de ti mesmo,
e sem medo dás de cara com a tua
fluente realidade.
Mudanças, ritmos,
nada mais fazem do que dar-te nobreza e força
quando o sabes assumir sem remorso.
Submerge, portanto, tudo o que te afaste
do projecto de ti, e aceita todas
as solidões e todas as falhas
sem ansiedade.
Faz do amor a norma
que te liberte de temores e angústias e
te ilumine os horizontes do sono.
Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix,
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu, i accepta totes
les solituds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.
Miquel Martí i Pol, Els Bells Camins, 1987.
Tradução: AIS
